Degree in History of Art

240 credits - Faculty of Philosophy and Arts

20279. Final Degree Project in History of Art (2024-25)

Credits 6 ECTS.
Type Final Degree Project
Status Current curriculum and subject available in this curriculum, centre and island.
Syllabus
Català

Pre-requisites

  • You need to be enrolled for all basic training subjects in the same academic year or have passed them
  • You need to have passed 120 credits from mandatory and elective subjects

Recommended bibliography available in the UIB library collection

There are no recommended books in the university library collection ( more information here (catalan) ).
To view the complete bibliography, please see the corresponding section within the subject course guide.

Information regarding course groups

Period: 2nd semester

Syllabi from previous years

Academic year groups 2023-24

Period: 2nd semester

Academic year groups 2022-23

Period: 2nd semester

Academic year groups 2021-22

Period: 2nd semester

Academic year groups 2020-21

Period: 2nd semester

Academic year groups 2019-20

Period: 2nd semester

For information on subject groups from years prior to 2019-20 , please use the course guide search engine (in Spanish)

End-of-degree project

  • "Enséñela desde niña". La figura de la dona a través de la publicitat dels anys 50-60 del segle XX a Espanya
  • El concepto de vanitas en la pintura barroca holandesa: un análisis de la representación de símbolos de mortalidad y fugacidad
  • El conjunto monumental y artístico del Templo de Apolo de Delfos
  • Els retrats i les representacions iconogràfiques de l?_?emperador Tiberi en l?_?art romà
  • Estètica i feminitat al segle XVIII. Viatge a través de la pintura
  • Häxan. La bruixeria a través dels temps. L?_?alba de la bruixa al cinema
  • La imagen de España en las guías turísticas extranjeras (1898-1925)
  • La pintura de desnudo en los Reales Sitios de los Austrias Menores
  • Les murades com element per a l'evolució urbana: la Ciutat de Mallorca entre l'edat mitjana i l'edat moderna
  • Les pràctiques artístiques conceptuals dels anys setanta i vuitanta a Mallorca des de narratives contemporànies
  • Les sibil·les en el Barroc hispànic: representacions pictòriques a partir de la influència de les fonts gravades
  • Lluís XIV: La música i la dansa al servei de l'absolutisme
  • Serves i santes: la iconografia de les monges i de santa Clara a la Baixa Edat Mitjana en àmbit hispànic (segles XIII-XVI))
  • Teoria i pràctica de la ciutat medieval: el pensament urbanístic de Francesc Eiximenis a partir de l?_?anàlisi del Dotzè del Crestià
  • Transexualidad, cuerpo y performatividad en Paul B. Preciado
  • Art i la revolució a través dels debats artístics dels anys 20 a la URSS
  • El Foro de Trajano: la emulación y superación del Foro de Augusto
  • El naixement de l?_?urbanisme contemporani a Palma. L?_?enderrocament de les murades i el Pla d?_?Eixample
  • La figura de Douglas Gordon. Videoinstal·lacions, temporalitat i apropiacionisme.
  • La iniciativa ciutadana en la promoció de l?_?arquitectura religiosa medieval a Ciutat de Mallorca. Proposta de marc historiogràfic i caracterització
  • Les portalades gòtiques a la Corona d'Aragó
  • Modernidad y arquitectura hotelera. Análisis de casos en el litoral español (1959 - 1971)
  • Un art sensible a les emocions. Miquel Àngel Buonarroti: des de la creació del primer Home al Judici Final de la Humanitat
  • Análisis comparativo entre la literatura medieval árabe y las obras artísticas islámicas de al-Ándalus entre el siglo VIII y el XV
  • El mito de El Rapto de Europa
  • George Grosz: l'art com una arma política en el període d'entreguerres
  • L'Anàstasi o Descens de Crist als inferns. Gènesi i evolució iconogràfica durant l'edat mitjana (s. VII-XI)
  • La figura patrimonial de Paisatge Cultural. Estudi de la Serra de Tramuntana
  • La pluralidad religiosa de Ámsterdam a través de algunos retratos de Rembrandt van Rijn
  • La promoción arquitectónica de Sancha de Mallorca y Elisenda de Montcada
  • La representación de la mujer moderna finisecular a través del cartelismo catalán
  • Las Verbenas de Maruja Mallo, esencia popular y reflejo de modernidad
  • Les representacions iconogràfiques d'Afrodita i Venus lligades al món marí
  • Roberto Montenegro: La definición de un artista a través de su período formativo (1903-1919)
  • Un canvi de paradigma en l'art: les implicacions estètiques dels ready-mades de Duchamp
  • Die Brücke i les diferents representacions del cos humà (1905-1913)
  • El ciclo de Odiseo y Polifemo en el arte de la antigüedad clásica: representaciones y variantes iconográficas
  • El color en la trilogía Azul, Blanco y Rojo de Kristof Kielsowski
  • El mito de Venus en la pintura del Renacimiento. Botticelli y Tiziano
  • La devoció als àngels i la seva incidència en la plàstica gòtica. La pintura del gòtic a Mallorca.
  • La fotografia social americana a la segona meitat del segle XX: Stephen Shames
  • La imatge d'Artemisia Gentileschi: Retrats i autoretrats
  • La Novela Visual, un género de videojuegos. Análisis y desarrollo.
  • La renovació iconogràfica de la maternitat en Frida Kahlo, Tarsila do Amaral, Débora Arango i Aurora Reyes
  • La sexualidad en el arte del antiguo Egipto: el caso de las escenas de vida cotidiana de las tumbas tebanas privadas de la XVIII dinastía
  • Les poesies de Tiziano per a Felip II. Estudi iconogràfic
  • Los desastres de guerra de Francisco de Goya. Un reportaje bélico al estilo moderno
  • Artemisia Gentileschi, Susana y los viejos (1610). Proceso creativo, temas y símbolos.
  • Consideracions historiogràfiques sobre la plasmació de la "puella pilosa" en l'edat moderna i la seva repercussió en l'actualitat. Antonietta González, Brígida del Río i Magdalena Ventura
  • De las Segundas Vanguardias Artísticas a la Posmodernidad: el papel del galerista dentro del sistema del arte contemporáneo
  • El arte contemporáneo, un género artístico alejado del público.
  • El Greco en Toledo. Estudio historiográfico.
  • La iconografía de la mujer al piano en Francia (1880-1900)
  • La innovació fotogràfica de Robert Frank a The Americans (1958)
  • La Medicina y la Pintura Holandesa Barroca: Lección de Anatomía del Dr. Nicolaes Tulp, Rembrandt. 1632
  • La Passió de Crist a la Setmana Santa de Sevilla al barroc. Principals artistes i obres.
  • La representació del cos patològic a Egon Schiele i Oskar Kokoschka (1900 - 1920)
  • Las joyas como trasmisoras de ideas de algunas de las mujeres cortesanas más relevantes del Renacimiento y del siglo XVI
  • La temática mitológica báquica en las pinturas de las colecciones reales de Felipe IV en el Museo del Prado
  • La visió compromesa de Josep Renau. Un estudi de la publicació en revistes culturals i les produccions del cartell polític (1925-1939)
  • Lorena Wolffer: la reivindicació feminista a través de l’art
  • "De Museu Diocesà a Museu d'Art Sacre de Mallorca"
  • Al voltant del muralisme. La renovació cultural mexicana 1920-1950, un art de denúncia
  • Anònim era una dona. Les Guerrilla Girls
  • Aportaciones a la iconografía de Narciso. El mito del amor no correspondido
  • Aproximación historiográfica a la arquitectura de El Escorial.
  • Educació artística i patrimonial a l'escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca
  • Egon Schiele (1890-1918): El cos com a vehicle d'expressió
  • El gest melancòlic en la representació de la dona al darrer terç del segle XIX a França
  • Hannah Wilke. De la captación del cuerpo como objeto crítico a la documentación de su destrucción.
  • La biotecnologia com a disciplina artística: Eduardo Kac, Joe Davis i The Tissue Culture and Art Project
  • La dona al cinema neorealista italià
  • La iconografía de Medea. Historia del arte y literatura clásica
  • La importància del muntatge cinematogràfic en el cinema soviètic d'avantguarda
  • La recuperació modernista de l’art del vitrall a Catalunya: el cas d’Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914)
  • La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa
  • Mallorca en la fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1936)
  • Patrocinio artístico femenino: el caso de Isabel la Católica.
  • Robert Mapplethorpe: Pedra Angular de l’art Queer.
  • Una aproximación al cine surrealista
  • Urbanismo en el Movimiento Moderno: Le Corbusier
  • Constantes y contrastes en el cine de Claude Chabrol (1958-1970)
  • Dorothea Lange. Los programas fotográficos para la Farm Security Administration y la War Relocation Authority
  • El discurs femení en l’art dels 70 i els 80: el cas de Judy Chicago i Mary Kelly
  • El ocio en la modernidad parisina a través de los carteles publicitarios del fin de siglo (1890-1900)
  • El Ponte Sant’Angelo de Roma y su programa simbólico
  • El senado de Roma promotor en honor a Augusto: obras, temática y finalidad
  • El transhumanisme i l’obsolescència del cos en l’art dels nous mitjans: el cas de Stelarc, ORLAN i Neil Harbisson
  • El vestuari d’avantguarda dels Ballets Russos (1909-1929)
  • El volum en el vidre romà
  • Entre lo simbólico y lo racional. La concepción del vidrio en la Arquitectura del Movimiento Moderno
  • Francisco Pacheco. La Academia de Sevilla, la tratadística y su relación con Diego Velázquez
  • Henri Cartier-Bresson: l’ull, l’ànima i el cor de la fotografia del segle XX
  • John Ruskin, crítico de arquitectura: conceptos fundamentales
  • L'aixovar funerari egipci i el seu ritual: el cas de la família reial durant el Nou Imperi
  • La configuració de l’arquetip de la femme fatale i la seva aplicació a la figura de Salomé en el context de la fi de segle
  • La economía y el mercado del arte en España en las dos primeras décadas del siglo XXI
  • La evolución del héroe: de la Revolución Francesa a Napoleón Bonaparte
  • La fotografia de Robert Mapplethorpe (1946-1989): erotisme, bellesa i perfecció
  • La iconografia del poder: el cas de Maria de Médici
  • La iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics
  • La memoria histórica del Gran Cardenal en la gestión actual del Colegio de Santa Cruz de Valladolid y del Hospital de Santa Cruz de Toledo
  • La piedra en seco en Mallorca: Barraques y Casetes de Llucmajor
  • Las tumbas reales de la Cartuja de Miraflores: estudio de su iconografía
  • Les rajoles d’arts i oficis: origen, producció i fonts iconogràfiques
  • Les viles ex novo: Itàlia, Espanya i França. Influència a les pobles de Jaume II
  • Los silencios de Antonio Berni. Arte y política a través del retrato
  • L’evolució del retaule escultòric gòtic a la Corona d’Aragó
  • Remedios Varo i el surrealisme: pervivència i ruptura
  • Roma restaurada: el projecte de renovació urbana de Nicolau V
  • Una aproximació a Dogma 95 vint anys després
  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Fotografía y Surrealismo
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)