Listen

Degree in History of Art

240 credits - Faculty of Philosophy and Arts
  If you cannot find all of the information on the course that you are taking, check the old degree in History of Art study programme.

Degree data and benchmarks

Data updated on November 15th 2019.

Students

 

Data and description

2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19
Preregistered 231 191 155 157 175 157
New 55 36 35 34 31 26
SIIU New 49 34 31 32 28 22
Registered 176 167 164 159 154 133
Graduates 13 16 16 16 29 18
Places 70 70 70 70 70 70

New students: these students are starting their studies from the beginning for the first time. They may have recognised credits or not.

New SIIU students: these students are starting their studies from the beginning, registering on a programme for the first time and, in accordance with SIIU criteria, may have fewer than 10 credits (for a Master's) or 30 credits (for an undergraduate programme) recognised. This set of students may also be referred to as the optimum new entry group. 

Registered students: these students have an active registration on a programme for an academic year. This set of students may also be referred to as the total student population.

  • Registration reservations are not included (due to the students awaiting a place at another university or credit recognition)
  • Registration cancellations are not included
  • Students with unpaid debts are not included

Graduates: these students have passed (passed or accredited) all credits required for the degree programme and have, therefore, finished their course regardless of whether they have requested their degree certificate be issued or not.

Entry Cohort

 

Data and description

2013-14 2014-15 2015-16
Graduation Rate 32% 42% 13%
Drop-out Rate 47% 37% 43%

Final drop-out rate: the percentage of students from a new entry cohort that, without graduating, have not re-registered on the degree or any other programme, either at this university or at any other insitution in Spain, for two academic years in a row.

Graduation rate (RD 1393/2007) is defined as the percentage of students from an entry cohort that finish their programmes in the theoretical planned timeframe for the curriculum, or within an additional academic year. The reference population is the New Full-time SIIU Student Group.

Graduating Class

 

Data and description

2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19
Graduate Efficiency Rate 94% 93% 90% 88% 90% 82%

The efficiency rate is defined as the percentage ratio between the total number of credits passed by students throughout the registered programme from which they have graduated, and the total number of credits they effectively registered for. The reference population is the optimum group.

Credits Taken and Passed

 

Data and description

2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19
Degree Success Rate 83% 84% 86% 88% 90% 78%
Performance Rate 72% 74% 75% 75% 81% 67%

Success rate: the percetage ratio between the number of passed credits and the number of credits taken for assessment.

Performance rate: the percentage ratio between the number of credits passed and the number of credits registered for.

Length

 

Data and description

2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19
Average duration 5 5 5 5 5 6

The average length of studies measures the average number of years that students take to graduate. The reference population is the optimum group.

Who directly oversees the quality of the degree programme?

Quality Assurance Commission

Admin and Services Staff
Student
  • Concepció Gené Cerdó

 

The Quality Assurance Committee (CGQ) gathers all of the information regarding the degree programme (survey reports, data, statistics, complaints, suggestions, etc.) and analyses them. You can see the regulations and duties of the Quality Assurance Committee (CGQ).

Faculty of Philosophy and Art Quality Assurance System

Planning improvement measures

Improvement plan

Accountability and transparency

Link to the Register of Universities, Centres, and Degrees (RUCT)

Procedure Document Date/Year
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2017-18) 19/06/2019
Verification BOE(Official State Gazette) Curriculum first Modification 29/01/2019
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2016-17) 23/03/2018
Accreditation Council of Ministers' resolution 28/06/2017
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2015-16) 23/06/2017
Accreditation Final accreditation report 26/05/2017
Accreditation Self-assessment report 01/07/2016
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2014-15) 04/03/2016
Monitoring External follow-up report (2013-14) 29/07/2015
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2013-14) 13/02/2015
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2012-13) 18/02/2014
Monitoring External follow-up report (2011-12) 15/11/2013
Verification First official university statement modification 18/07/2013
Verification First external report modification 18/07/2013
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2011-12) 06/02/2013
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2010-11) 26/01/2012
Verification BOE(Official State Gazette) Curriculum 02/03/2010
Verification Implementation. Council of Ministers' resolution 04/09/2009
Verification Official university degree statement 29/05/2009
Verification Final verification report 29/05/2009

End-of-degree project

  • "De Museu Diocesà a Museu d'Art Sacre de Mallorca"
  • Al voltant del muralisme. La renovació cultural mexicana 1920-1950, un art de denúncia
  • Anònim era una dona. Les Guerrilla Girls
  • Aportaciones a la iconografía de Narciso. El mito del amor no correspondido
  • Aproximación historiográfica a la arquitectura de El Escorial.
  • Educació artística i patrimonial a l'escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca
  • Egon Schiele (1890-1918): El cos com a vehicle d'expressió
  • El gest melancòlic en la representació de la dona al darrer terç del segle XIX a França
  • Hannah Wilke. De la captación del cuerpo como objeto crítico a la documentación de su destrucción.
  • La biotecnologia com a disciplina artística: Eduardo Kac, Joe Davis i The Tissue Culture and Art Project
  • La dona al cinema neorealista italià
  • La iconografía de Medea. Historia del arte y literatura clásica
  • La importància del muntatge cinematogràfic en el cinema soviètic d'avantguarda
  • La recuperació modernista de l’art del vitrall a Catalunya: el cas d’Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914)
  • La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa
  • Mallorca en la fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1936)
  • Patrocinio artístico femenino: el caso de Isabel la Católica.
  • Robert Mapplethorpe: Pedra Angular de l’art Queer.
  • Una aproximación al cine surrealista
  • Urbanismo en el Movimiento Moderno: Le Corbusier
  • Constantes y contrastes en el cine de Claude Chabrol (1958-1970)
  • Dorothea Lange. Los programas fotográficos para la Farm Security Administration y la War Relocation Authority
  • El discurs femení en l’art dels 70 i els 80: el cas de Judy Chicago i Mary Kelly
  • El ocio en la modernidad parisina a través de los carteles publicitarios del fin de siglo (1890-1900)
  • El Ponte Sant’Angelo de Roma y su programa simbólico
  • El senado de Roma promotor en honor a Augusto: obras, temática y finalidad
  • El transhumanisme i l’obsolescència del cos en l’art dels nous mitjans: el cas de Stelarc, ORLAN i Neil Harbisson
  • El vestuari d’avantguarda dels Ballets Russos (1909-1929)
  • El volum en el vidre romà
  • Entre lo simbólico y lo racional. La concepción del vidrio en la Arquitectura del Movimiento Moderno
  • Francisco Pacheco. La Academia de Sevilla, la tratadística y su relación con Diego Velázquez
  • Henri Cartier-Bresson: l’ull, l’ànima i el cor de la fotografia del segle XX
  • John Ruskin, crítico de arquitectura: conceptos fundamentales
  • L'aixovar funerari egipci i el seu ritual: el cas de la família reial durant el Nou Imperi
  • La configuració de l’arquetip de la femme fatale i la seva aplicació a la figura de Salomé en el context de la fi de segle
  • La economía y el mercado del arte en España en las dos primeras décadas del siglo XXI
  • La evolución del héroe: de la Revolución Francesa a Napoleón Bonaparte
  • La fotografia de Robert Mapplethorpe (1946-1989): erotisme, bellesa i perfecció
  • La iconografia del poder: el cas de Maria de Médici
  • La iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics
  • La memoria histórica del Gran Cardenal en la gestión actual del Colegio de Santa Cruz de Valladolid y del Hospital de Santa Cruz de Toledo
  • La piedra en seco en Mallorca: Barraques y Casetes de Llucmajor
  • Las tumbas reales de la Cartuja de Miraflores: estudio de su iconografía
  • Les rajoles d’arts i oficis: origen, producció i fonts iconogràfiques
  • Les viles ex novo: Itàlia, Espanya i França. Influència a les pobles de Jaume II
  • Los silencios de Antonio Berni. Arte y política a través del retrato
  • L’evolució del retaule escultòric gòtic a la Corona d’Aragó
  • Remedios Varo i el surrealisme: pervivència i ruptura
  • Roma restaurada: el projecte de renovació urbana de Nicolau V
  • Una aproximació a Dogma 95 vint anys després
  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Fotografía y Surrealismo
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)