Degree in Catalan Language and Literature

240 credits - Faculty of Philosophy and Arts

Degree data and benchmarks

Students

 

Data and description

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
New 40 34 15 17 10 14
SIIU New 37 28 12 14 9 14
Registered 130 135 121 108 83 75
Graduates 9 12 19 24 20 12

New students: these students are starting their studies from the beginning for the first time. They may have recognised credits or not.

New SIIU students: these students are starting their studies from the beginning, registering on a programme for the first time and, in accordance with SIIU criteria, may have fewer than 10 credits (for a Master's) or 30 credits (for an undergraduate programme) recognised. This set of students may also be referred to as the optimum new entry group. 

Registered students: these students have an active registration on a programme for an academic year. This set of students may also be referred to as the total student population.

  • Registration reservations are not included (due to the students awaiting a place at another university or credit recognition)
  • Registration cancellations are not included
  • Students with unpaid debts are not included

Graduates: these students have passed (passed or accredited) all credits required for the degree programme and have, therefore, finished their course regardless of whether they have requested their degree certificate be issued or not.

Entry Cohort

 

Data and description

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Graduation Rate 40% 55% 48% 35% - -
Drop-out Rate - 31% 40% 53% 17% -

Final drop-out rate: the percentage of students from a new entry cohort that, without graduating, have not re-registered on the degree or any other programme, either at this university or at any other insitution in Spain, for two academic years in a row.

Graduation rate (RD 1393/2007) is defined as the percentage of students from an entry cohort that finish their programmes in the theoretical planned timeframe for the curriculum, or within an additional academic year. The reference population is the New Full-time SIIU Student Group.

Graduating Class

 

Data and description

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Graduate Efficiency Rate 99% 98% 93% 87% 85% 82%

The efficiency rate is defined as the percentage ratio between the total number of credits passed by students throughout the registered programme from which they have graduated, and the total number of credits they effectively registered for. The reference population is the optimum group.

Credits Taken and Passed

 

Data and description

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Degree Success Rate 84% 83% 88% 88% 90% 87%
Performance Rate 75% 73% 75% 75% 78% 74%

Success rate: the percetage ratio between the number of passed credits and the number of credits taken for assessment.

Performance rate: the percentage ratio between the number of credits passed and the number of credits registered for.

Length

 

Data and description

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Average duration 4 4.2 4.5 5 5.2 5.9

The average length of studies measures the average number of years that students take to graduate. The reference population is the optimum group.

Who directly oversees the quality of the degree programme?

Quality Assurance Commission

Quality Manager
Teaching and Research Staff
Admin and Services Staff
Student
  • Pere Garau Borràs

 

The Quality Assurance Committee (CGQ) gathers all of the information regarding the degree programme (survey reports, data, statistics, complaints, suggestions, etc.) and analyses them. You can see the regulations and duties of the Quality Assurance Committee (CGQ).

Faculty of Philosophy and Art Quality Assurance System

Planning improvement measures

Improvement plan

Accountability and transparency

Link to the Register of Universities, Centres, and Degrees (RUCT)

Procedure Document Date/Year
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2017-18) 19/06/2019
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2016-17) 23/03/2018
Accreditation Council of Ministers' resolution 28/06/2017
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2015-16) 23/06/2017
Accreditation Final accreditation report 28/04/2017
Accreditation Self-assessment report 01/07/2016
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2014-15) 04/03/2016
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2013-14) 13/02/2015
Verification Second official university statement modification 30/07/2014
Verification Second external report modification 30/07/2014
Monitoring External follow-up report (2012-13) 05/06/2014
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2012-13) 18/02/2014
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2011-12) 06/02/2013
Monitoring External follow-up report (2010-11) 27/06/2012
Verification First official university statement modification 21/06/2012
Verification First external report modification 21/06/2012
Monitoring Annual follow-up and internal assessment report (2010-11) 26/01/2012
Verification BOE(Official State Gazette) Curriculum 02/03/2010
Verification Implementation. Council of Ministers' resolution 04/09/2009
Verification Official university degree statement 04/05/2009
Verification Final verification report 04/05/2009

End-of-degree project

  • "Manolo, hazte la cena solo". Feminisme i comunicació folklòrica: la configuració artística de la revolta
  • Anàlisi de corpus d'infants que adquireixen el català per mitjà de xarxes complexes sintàctiques
  • Aproximació a algunes característiques fonètiques i lèxiques del parlar de Campanet
  • Confecció i explotació d’un corpus oral: IBPARL
  • Constants temàtiques en la narrativa de Llucia Ramis
  • Del cinema a la literatura: anàlisi d'El dia que va morir Marilyn i Tarda, sessió contínua, 3.45
  • Els articles de Gabriel Alomar a La Campana de Gràcia (Estudi i transcripció 1907-1909)
  • Éssers fantàstics a les Illes Balears: descripció i catalogació
  • Estudi i comparació de Poesies (1885) i Poesies (1907), de Miquel Costa i Llobera
  • La dimensió identitària en la narrativa de Marta Rojals: alteritat, descomposició i apoderament dels personatges femenins
  • La situació de la llengua catalana en els espais publicitaris dels mitjans de comunicació audiovisuals: el cas de TV3 i IB3
  • Viatge a Terra Santa Introducció a l'estudi d'un manuscrit inèdit
  • Catalogació i descripció dels materials didàctics i artístics generats entorn de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover
  • De la literatura de viatges a Josep Maria Espinàs: anàlisi de l'obra A peu per Mallorca sense veure el mar
  • El Cançoner de Pau Rander. Edició, estudi i contextualització.
  • El cos de la dona des de la dona: visions de creadores contemporànies ens els àmbits de la poesía i de la plàstica
  • El paisatge lingüístic d'un municipi amb turisme cultural i paisatgístic massiu. Anàlisi de la retolació institucional i comercial de Valldemossa (Mallorca)
  • El parlar dels carboners: tretze entrevistes de testimonis de l'ofici del carbó a Mallorca.
  • Jaume Pomar i Fuster (1868-1942). Recerca i anàlisi de la seva obra poètica publicada a revistes i diaris
  • La intertextualitat en el teatre de Josep Ramon Cerdà: estudi dels casos: Víctor i el monstre, Hamlet Party i Imitació del foc.
  • La versió catalana del Liber gestorum de Pere Marsili: transcripció de folis 77r91v i estudi dels noms i adjectius
  • La veu dels lletraferits 2.0. Anàlisi de la construcció del discurs crític dels blogs literaris
  • Les formes de l'ècfrasi: una proposta de classificació a partir de la poesia de Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira i Vinyet Panyella
  • Variació en la interfície prosòdia-sintaxi
  • "Encomana el català": retòrica i símbols d'una planificació lingúística moderna
  • "Mai de mai, bandera blanca": un recorregut per la poesia d'Antonina Canyelles
  • Converses privades: estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears
  • Descripció diacrònica i sincrònica dels parlars occitans
  • Dues poetes entorn d'un jo poètic: estudi de la figuració pragmàtica en l'obra de Blanca Llum Vidal i Laia Martínez
  • El "pacte autobiogràfic" en els retrats literaris de Josep M. Castellet
  • El Romanx: descripció i caracterització
  • Els articles determinants en el parlar col·loquial de Palma
  • Entorn de la recuperació dels cossiers de Pollença
  • Estudi sobre onomàstica: la contracció ca[sa] en la toponímia no urbana de Sóller. Anàlisi i georeferenciació
  • Història i ficció en el relat de Ramon Muntaner. Els conflictes entre les corones d'Aragó i Mallorca
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Pollença
  • La conquesta de Mallorca a través de les cròniques medievals. Estudi comparatiu
  • La Festa de l'Os de Sant Llorenç de Cerdans
  • LA FIGURA DE LA DONA A LA NARRATIVA D’ANTÒNIA VICENS (1968 – 1987)
  • Les passions ocultes: l'epistolari Porcel-Villalonga
  • Textos i imatges d'una guerra. Proposta d’anàlisi de tres àlbums il·lustrats sobre la guerra civil
  • “La volies cantar d’una manera humil”. La quotidianitat en la poesia de Vicent Andrés Estellés
  • "ORACIONS DE RAMON", UNA APROXIMACIÓ A LA TRADICIÓ MANUSCRITA
  • AFINITATS I DIFERÈNCIES ENTRE SANT FRANCESC I RAMON LLULL
  • ANÀLISI DE L'ASSIMILACIÓ DE LA NORMATIVA DE LA LLENGUA CATALANA EN ARRIBAR A LA UNIVERSITAT
  • Anàlisi del tractament actual de les ['ə] i ['ɛ] en el parlar de Binissalem
  • APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LES DANSES DELS COSSIERS
  • EDICIÓ I ESTUDI LINGÜÍSTIC D'UN TEXT ANTIC CATALÀ (1419)
  • EL LLEGAT PERIODÍSTIC I LITERARI DE MIQUEL MANUEL SERR I PASTOR: RECERCA I ANÀLISI DELS SEUS ARTICLES AL SETMANARI 'SÓLLER'
  • ELS CLUBS DE LECTURA DE LES ILLES BALEARS
  • Els Contes d’Eivissa de Hans Jakob Noeggerath i Josep Roure i Torent
  • ELS INICIS DEL TURISME A CAN PICAFORT CONTATS PER SET VEUS FEMENINES
  • ESTRATÈGIES DE (DES)CORTESIA EN EL DEBAT PARLAMENTARI: ANÀLISI DEL DEBAT DE VALIDACIÓ DEL DECRET LLEI
  • FOLKLORE DE NADAL
  • GUILLEM D'EFAK. LLENGUA I IDENTITAT DES DE LA PERIFÈRIA
  • INTERPEL·LACIONS INTERPERSONALS EN UN ÀMBIT PÚBLIC
  • L'ÚS DELS VERBS ÉSSER I ESTAR EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
  • LA CONQUESTA DE MALLORCA A LES CRÒNIQUES CATALANES I L'ÀRAB
  • LA FESTA DE SANT ANTONI I LA SEVA POESIA POPULAR
  • LA ROQUETA. IL·LUSTRACIÓ MALLORQUINA (1902). UNA REVISTA IMPORTANT A MALLORCA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX
  • LES EDITORIALS INDEPENDENTS A MALLORCA
  • LES MARES A LES RONDALLES
  • MARIA ANTÒNIA OLIVER I LA NOVEL·LA NEGRA
  • NOVEL·LA I FEMINISME. ELS PERSONATGES DE LA TRILOGIA 'RAMONA, ADÉU, 'EL TEMPS DE LES CIRERES' I 'L'HORA VIOLETA' DE MONTSERRAT ROIG
  • RELIGIÓ I CRÍTICA A L'ESGLÉSIA A ANSELM TURMEDA I RAMON LLULL
  • ¿Això era i ja no és? Folklore, tradició i identitat a Maceta
  • Alguns trets característics del parlar de Son Servera
  • Anàlisi de dissenys i aplicacions de plans de gestió d’ús lingüístic: l’ensenyament comunicatiu de la llengua catalana a la comunitat amazic del Principat de Catalunya i de les Illes Balears
  • Anàlisi de la ironia en les novel·les inacabades de Pere Calders: el lloc que ocupen en el conjunt novel·lístic caldersià
  • Anàlisi de les dificultats en la representació fonèmica en llengua catalana, la primera passa dels nins cap a l'ortografia.
  • Els gèneres cançonístics: Entre el folklore i l’arxivística folklòrica
  • Els malnoms felanitxers contemporanis
  • Els usos dels verbs ésser i estar en català
  • El tema de la Passió en el llegendari català
  • Estudi i edició d’un text passionístic del segle XVIII: La presa de Christo Jesús y la sua Passió y Mort
  • Estudi lingüístic del Llibre de consolació d’ermità, de Ramon Llull
  • Folklore electrònic universitari: la UIB i l’Informer
  • Folklore i folklorisme en el discurs polític del Partit Popular
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Porreres
  • La Glosa a Mallorca i la seva recuperació
  • LA TOPONÍMIA DEL REGNE DE MALLORCA A LES GRANS CRÒNIQUES
  • La transmissió lingüística intergeneracional en parelles lingüísticament mixtes (català/castellà) a un poble de l’interior de Mallorca (Sineu)
  • Les novel·les de Gabriel Janer Manila sobre personatges històrics
  • L’aportació de Gabriel Janer Manila a l’etnopòetica: una biobibliografia
  • Paisatge lingüístic als establiments comercials del barri de Pere Garau (Palma)
  • Planificació lingüística al Quebec: corpus i estatus del francès quebequès. Comparativa amb el cas català
  • Quan Alaró cantava: La presència d’Alaró dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
  • Realitat i ficció en els personatges de Llorenç Villalonga de les novel·les Les Fures, El misantrop i Un estiu a Mallorca
  • Damià Huguet: poesia filmada
  • Des d'una literatura subversiva i intertextual a la crònica de la quotidianitat: la narrativa breu de Biel Mesquida
  • Edició i comentari de 'Bolles de fang' de Miquel Àngel Riera
  • El cànon literari català: estat de la qüestió
  • El concepte de poesia en Miquel Martí i Pol
  • Els assaigs ideològics i el periodisme polític d'Andreu Nin
  • Els malnoms de Pollença
  • L'ús dels proverbis a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó
  • La inestabilitat dels nivells culturals: mecanismes de relació...
  • LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA EN L’ÀMBIT COMERCIAL A LES ILLES BALEARS
  • Plurilingüisme en els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Porreres
  • Política lingüística i experiències de planificació de l'ús lingüístic
  • Ramon Llull: la pobresa voluntària al 'Romanç d'Evast e Blaquerna'
  • De Maó a Ladrillo:Recull i anàlisi d’ítems folklòrics sorgits arran de la política lingüística del Govern Bauzá
  • El model de llengua del blogs d’Internet. Anàlisi de deu blog dels diaris Ara i Vilaweb
  • El realisme màgic en La dona dels meus somnis i Cròniques de la veritat oculta. Estudi comparatiu
  • Estratègies narratives i condició de la dona en la narrativa breu inicial d'Antònia Vicens, Montserrat Roig i Maria Antònia Oliver
  • Immigració i integració lingüística
  • La llengua catalana a IB3 Televisió. El bilingüisme als mitjans de comunicació
  • Mateu Obrador; Vida i obra folklòrica
  • Poetes per-versos: la performativitat en la poesia catalana contemporània
  • Una aproximació sistèmica a ters plataformes de difusió de poesia a Mallorca (1974-1990)