L'assignatura constitueix una assignatura de formació bàsica i, conjuntament amb les assignatures de: Observació i Documentació, Estratègies d'intervenció educativa en la Primera Infància II, Mitjans i Recursos tecnològics en el procés d'ensenyament-aprenentatge en la primera infància i Reflexió i innovació educativa, configuren, en el context del programa formatiu del Grau d'Educació Infantil, el Mòdul 4, anomenat Estratègies d'Intervenció Educativa en l'etapa 0-6. Aquest mòdul està orientat cap a l'adquisició d'estratègies d'intervenció educativa en primer i segon cicle de l'Educació Infantil. La finalitat principal d'aquest mòdul és dotar a l'alumnat d'habilitats i competències per a observar, intervenir i reflexionar sobre els procesos d'ensenyament-aprenentatge en l'etapa 0-6. Aquest modul està relacionat amb el Practicum per el que es refereix a la planificació de projectes per a millora i innovació docent, la seva observació i avaluació, així como dotar els alumnes de procesos de reflexió que els ajudin a establir connexions entre la teoria i la pràctica educativa. Aquesta assignatura dona continuïtat als continguts treballats a algunes de les materies impartides a primer curs del grau (Organtizació i gestió educativa, Bases didàctiques i disseny curricular, Models educatius en la primera infància).

Les activitats formatives de l'assignatura es coordinen amb algunes de les assignatures que conformen aquest mòdul i altres assignatures relacionades de segón curs: Observació i documentació i Educació artística i estética i Fonaments de l´Art Plàstic i Visual de segón curs així com amb l´assignatura de tercer curs: Estratègies d'intervenció Educativa en la primera infància II.

L'assignatura consta de sis crèdits organitzada amb un bloc i 4 temes. L´objectiu fonamental de l´assignatura és analitzar els eixos bàsics de l´acció educativa a l´etapa Infantil: espai, temps i relacions. El primer tema és introductori on es realitza una anàlisi de la situació actual de l'educació a la primera etapa (0-6) i es tracta el tema dels criteris per establir unes bones pràctiques a l´Educació Infantil. El segon tema es centra amb els criteris i paràmetres per al disseny i organització dels espais, disseny dels escenaris de joc i activitat i metodologies centrades amb un nou us dels espais. El tercer tema ajuda a repensar el temps a l´escola i els debats sobre els moviments d´educació lenta. El quart tema es centra en les relacions que s´estableixen a l'escola, els agrupaments flexibles, la parella educativa i les relacions entre adult-infant.

Professorat: Dra. Maria A. Riera Jaume. Investigadora principal del grup d'Investigació en Primera Infància de la UIB (GIPI) i membre del grup de recerca d´Infància, Tecnología, Educació i Diversitat (GITED). Les seves línies de treball i recerca estan relacionades amb la Innovació i bones pràctiques a l´Educació Infantil així com amb el disseny i avaluació de programes de suport a famílies en la primera infància.

Maria del Mar Oliver Barceló. Membre del grup d'investigació en Primera Infància de la UIB (GIPI) i mestra d'Educació Infantil. Les seves línies de treball i recerca estan relacionades amb la Innovació i bones pràctiques a l'Educació Infantil i la reflexió curricular.

Es recomanable cursar simultàniament l´assignatura Observació i Documentació (22012) i l´assignatura Educació artística i estética (22013) preferentment en el mateix grup mitjà (grup 01 o grup 02) per tal de facilitar l'elaboració del treball interdisciplinar de les tres materies.

Els continguts es presenten en un bloc i 4 temes

Es contemplen sessions teòrico-pràctiques i seminaris pràctics. Es fomentarà un aprenentatge significatiu i una participació activa de l'alumnat en la construcció del coneixement. L'alumnat haurà de realitzar diferents treballs d'estudi i anàlisi dels continguts, la realització de les activitats pràctiques i activitats d'avaluació d'acord amb les competències previstes. En quant al tipus d'agrupament, es preveu el grup gran a les sessions teòrico-pràctiques, el grup mitjà als seminaris pràctics i el grup petit per a l'elaboració dels treballs autònoms en grup (4 alumnes). Es realitzará un Projecte de disseny i aplicació d'espais de joc i activitat a una aula d´Educació Infantil. Aquest és un projecte interdisciplinar amb l'assignatura d' Observació i Documentació, amb el suport de l´assignatura Educació artística i estètica (veure document guia del projecte a la xarxa intranet moodle).

L´alumne/a obtindrà una qualificació numèrica entre 0 i 10 per a cada activitat avaluativa, la qual serà ponderada segons el seu pes a fi d´obtenir la qualificació global de l´assignatura. Per superar l'assignatura, l'alumne ha d'obtenir un mínim de 5 punts sobre 10 de cada bloc.

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de tres blocs:

a-L'avaluació dels seminaris pràctics,on es valorara l'assistència, la participació activa de l´alumne/a, i les activitats realitzades. Aquesta activitat es ponderarà un 30%

b- L'avaluació del Projecte dels espais. Aquesta activitat es ponderarà un 40%.

c-Una prova de desenvolupament i una prova objectiva on l'alumnat ha de demostrar el domini dels continguts de la materia. La nota final d'aquesta prova d'avaluació s'ha de ponderar un 30%.

En el període d'avaluació extraordinària de febrer es pot recuperar la prova escrita i revisar el projecte, sempre que la part d'aplicació al centre estigui aprovada.

Observacions

• Qualsevol actitud de l'alumne/a que obstaculitzi les dinàmiques d'aula podrà tenir repercussió sobre la nota final de l'assignatura, podent arribar a ser motiu de desqualificació.
• El plagi d'alguna part o de la totalitat d'un treball o copiar a un examen és motiu de desqualificació de la convocatòria; l'estudiant haurà de repetir el treball havent d'esperar a la següent convocatòria.
• Segons l?article 19.7 del Reglament Acadèmic de la Universitat, ?es considerarà que un estudiant és un ?no presentat? quan hagi realitzat o lliurat un terç o menys de les activitats d?avaluació previstes a la guia docent?, per tant, si supera el terç però no presenta la totalitat de les activitats d?avaluació obtindrà una qualificació de suspens.
• No es guardarà la qualificació de les activitats d?avaluació més enllà del curs acadèmic.
• Si la nota final és igual o superior a 5 però l'alumne no ha obtingut la qualificació mínima exigida en algun dels elements d´avaluació, la qualificació global serà un 4,5.

A continuació es presenta la bibliografia adient per poder complementar i desenvolupar el treball dels estudiants. Fixam una bibliografia bàsica, una altra de complementària. A més, mitjançant l'eina informàtica de la intranet de Campus Extens, Moodle (teleeducació), l'alumne tindrà a la seva disposició tota una sèrie de recursos d'interès per a la seva formació, com ara documents electrònics sobre la matèria elaborats pel professorat responsable de l'assignatura o enllaços a Internet.

-HOYUELOS, A; RIERA, M.A (2015). Complejidad y relaciones en educación infantil. Barcelona: Temas de Infancia. Rosa Sensat (Caps. 3/4/5)
-L´ECUYER, C. (2012). Educar en el asombro. Plataforma Editorial.
-Altres textos i materials a la xarxa intranet

Tema 1. Les bones pràctiques a l´Educació Infantil
-CARBONELL, J. (2015). Pedagogías del siglo XXI. Alternativas para la innovación educativa. Octaedro
-CARBALLO, A, PORTERO, (2018).Neurociencia y educación. Aportaciones para el aula. Graó:Ideas Clave
-DIEZ, M. C. (2013) 10 ideas clave. La Educación Infantil. Barcelona: Graó (Caps. 1-2-8)
-ESCOLA EL MARTINET. (2016). T´estimo però no ho sé escriure. La vida a la Comunitat dels Petits. Edita Prisma Impressions. Ripollet
-GARCÍA, A. (2017). Otra educación ya es posible: una introducción a las pedagogías alternativas. Literalibros
-GERVER, R.(2016). Crear hoy la escuela de mañana. SM- Biblioteca Innovación educativa
-MORA, F.(2013). Neuroeducación. Sólo se puede aprender aquello que se ama. Alianza-Editorial
-ROBINSON, K. (2016). Escuelas creativas. La revolución que está transformando la educación. Grijalbo Ed.

Tema 2. Espai
-BORGUI, Q (2005). Los talleres en educación infantil. Barcelona: Graó
-CABANELLAS, I; ESLAVA, C.(2005). Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y pedagogía. Graó. Barcelona.
-CEPPI, G. Y ZINI, M. (2009). Niños, espacios, relaciones. Metaproyecto de ambiente para la infancia. Reggio Children-Red Solare. Buenos Aires.
-FREIRE, H. (2011). Educar en verde. Ideas para acercar a niños y niñas a la naturaleza. Barcelona: Graó.
-HUESO, K. (2019). Jugar al aire libre. Madrid: Plataforma editorial.
-LÓPEZ, S. (2018). Esencia: diseño de espacios educativos. Madrid: Khaf.
-RYTSCHER, P.(2006). El jardin de los secretos. Organizar y vivir los espacios exteriores en las escuelas. Barcelona: Graó
-RUIZ DE VELASCO, A, ABAD, J. (2011). El juego simbólico. Barcelona: Graó
-TRUEBA, B. (2016). Espacios en armonía. Temas de Infancia: Rosa Sensat
-VECCHI, V. (2013). Arte y creatividad en Reggio Emilia. Madrid: Morata.

Tema 3. Temps
-BONDIOLI, A; NIGITO, G. (2008), Tiempos, espacios y grupos. Barcelona: Graó
-BONAS, M. (2007). Entramados. Graó. Barcelona
-DOMENECH, J. (2009). Elogio de la educación lenta. Barcelona: Graó
-HONORÉ, C. (2008). Bajo presión. Barcelona: RBA
-RYTCHER, H.(2013). Escola slow: pedagogía del quotidià. Barcelona: Rosa Sensat
-SILVEIRA, M.C. (2002). Rutines, activitat a l'escola. Temes d'in-fàn-ci-a. Barcelona: Rosa Sensat.
-ZAVALLONI, G. (2015). La pedagogía del caracol. Barcelona: Graó

Tema 4. Relacions

-DAVID, M, APPEL, G. (2010). Lóczy, una insolita atención personal. Barcelona: Octaedro
-DIEZ NAVARRO, M.C. El piso de abajo de la escuela. Los afectos y las emociones en el día a día de la escuela infantil.Barcelona: Graó
-GIL, E.I. y otros (1996). La asamblea de clase. Una experiencia en el segundo ciclo de E.Infantil.
-HORNO, P. ( 2004) Eduquem l'afecte. Barcelona: Graó
-PALOU, S. (2008). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas educativas. Graó. Barcelona
-PANIAGUA, G; PALACIOS, J. (2005).Educación Infantil. Respuesta educativa a la diversidad. Madrid: Alianza
-TRAVESSET, M; PARELLADA, C. (2016). Las redes sutiles de la educación. Barcelona: Octaedro

Mitjançant l'eina informàtica de la intranet de Campus Extens, Moodle (teleeducació), l'alumne tindrà a la seva disposició tota una sèrie de recursos d'interès per a la seva formació, com ara documents electrònics sobre la matèria elaborats pel professorat responsable de l'assignatura o enllaços a Internet.